Ultimamente todo el mundo esta en busca y captura de la felicidad.
Que si a mi me pasa esto y no soy feliz, que si a mi me pasa lo otro y tampoco lo soy, que si hago esto me han dicho que seré feliz, pues a mi me han dicho que si no se que..........también lo seré.
Tengo una exclusiva mundial por si alguien todavía esta buscando esa preciosidad de felicidad que no se encuentra ni bajo las piedras,lo siento en el alma pero la felicidad no la vais a encontrar , es solo una consecuencia...lo siento , pero es así.
Me preguntareis, ¿Como una consecuencia? No es sencillo de explicar ,pero voy a intentarlo.Primero: nuestra experiencia nos dicta que es ser feliz y que es ser desgraciado, ¿porque? pues por comparar emociones positivas con emociones negativas,Todo lo positivo lo arrastramos hacia la felicidad y lo negativo hacia la desgracia.cuanta más experiencias tengamos, más clara tendremos la diferencia entre la felicidad y la desgracia.
Segunda: No por ser fieles a nuestros principios vamos a ser felices, nosotros marcamos nuestras normas y son esas las que nos hacen personas , únicas e irrepetibles pero nada más ,no somos felices por ser así , solo estamos contentos con nosotros por actuar según nuestros actos o no , pero nada más..
Tercero:si nuestros actos y nuestras emociones no van a la par positivamente,no seremos felices y es aquí donde reside el que, tu puedes amar a alguien con locura y eso no te hace feliz ...a no ser que la otra persona te corresponda.Esa consecuencia es la que va ha hacerte feliz, no el echo de amar.
Si estudias para un examen final y apruebas estarás contento, pero si has tenido que estudiar días y días perdiendo horas de sueño y pensando que no ivas a aprobar y al final apruebas , estarás feliz.
Cuantas mas acciones gastemos para ser felices y mas emociones pongamos en el empeño , si la consecuencia es positiva , la felicidad sera extrema.
Ahora ya se el camino, solo falta la consecuencia......no?
11 comentarios:
pues yo creo que ademas de ser una consecuencia, que lo es, tambien es una opcion, una eleccion.
una decision que podemos tomar a cada rato, porque motivos para ser felices los tenemos a montones si los sabemos valorar, y asi tambien motivos para sentirnos desgraciados... asi que te propongo que tambien consideres esta proposicion, la de escoger ser feliz, o estar alegre que parece mas facil pero es lo mismo, porque si, porque te da la gana, y porqueyolovalgo, q te parece?
petoneeets... ;)
ah, y porque ademas, al cutis le sienta de p...m...e :D
Es evidente que con una obtimista como tu, una serie de catastróficas desdichas son imposibles que sucedan, almenos por tu parte, pero si que es verdad que la actitud positiva frente a los sucesos nos dan más posivilidades de conseguir la felicidad que otras mucho más negativas.
Pero ten en cuenta que una consecuencia nunca es una elección o decisión, solo la RESOLUCION de tu eleccion o decisión.
un petonas maca.
Te aseguro que me sobran los motivos para sentirme desgraciada, las he visto de todos los colores y las sigo viendo, y decido ser feliz cada mañana pese a todo, y dejarme lo que sea en el camino, para salir airosa.
Porque si, porque me da la gana, porque quiero, y porque las personas cercanas de mi vida se merecen la mejor de mis sonrisas, continuamente, aunque no siempre consigo darla, pero al menos no puedo reprocharme a mi misma que no he dado todo en el intento. Con un par.
Amunt i crits!!!
(snif)
Un peto, sempre
Amarga és la victoria quan hi ha una insatisfacció permanent.
La indefensió apresa és una consequència als múltiples intents per assolir un objectiu i fracassar. Al final, passes de tot.I si alguna cosa et fa somriure i estar bé, en pots dir felicitat.
Estem condemnats a la insatisfacció. Volem coses, i quan les aconseguim, sempre hi ha quelcom a dins nostre que diu...i ara què?
És molt complicat ser feliç per als que som una mica incomformistes.
aquest tema em sona.... tupper de pollastre a la cervesa i 3 hores de conversa.... :-)
La felicitat està sobrevalorada. Semblem idiotes corrent darrera d'allò que anomenem felicitat...
La felicitat per mi és un sentiment, una sensació que ens agradaria estar sentint a cada moment, aquell somriure a la cara i l'ànima que ens fa sentir la persona més afortunada del món en un moment donat. Perseguir això és una bogeria al meu parer, una pèrdua de temps. No vull dir que no valgi la pena, tot ho contrari, és un orgasme la felicitat, però hi ha moltíssimes més coses... CONTINUA DESPRÉS..
al meu parer l'autoconeixement, autodescobriment i tot allò que podem aprendre del món i dels demés són quelcom molt important a la vida i no estan tant de moda com la felicitat...
Mentre escric em venen idees, i una d'elles és que la felicitat la volgut posar de moda el món capitalista en el que vivim: CONSUMEIX FELICITAT! compra el colgate per dents blancs i et tiraràs a la tia més bona del poble, quina felicitat! comprat pastilles per aprimar i seràs l'enveja de l'oficina.. quina felicitat!
gràcies a Déu la felicitat no és compra, doncs si te preu és una falsa felicitat, la veritable felicitat (escassa) és troba en llocs molt remots i amagats, que cal cercar acuradament i quan la trobes: APROFITA que és de duració determinada...
Ciao CBRNT :-)
Xapó susi es aquí on volia arrivar jo.....jejeje ens coneixem masa.
Un petonet cumis.
La felicitat no és un estat, és la conseqüència de l'acció provocada pel seu desig.
Posaré un exemple...el gran somni d'una persona és fer un viatge al Japó. Estalvia molt temps, apren japonès, es documenta moltíssim, per Internet estableix nexes amb persones d'allí perquè la seva estança sigui més completa i arriba el moment...agafa l'avió, tot perfecte(ja seria motiu no de felicitat, sinó d'èxtasi), bla bla bla...s'està 15 dies vivint una experiència fabulosa. Fa fotografies, visita tot lo visitable...en fin...el viatge que havia somiat.
Torna a casa. Altre cop la rutina. Les seves amistats queden meravellades amb els regals que els ha portat, les fotografies bellissimes que ha fet...uy..el viatge encara té la seva "coletilla" una bona temporada.
Fins que, com tot,queda en un racó, diguemne postada, en forma d'albums de fotografies, de detalls que conformen la decoració de la casa, i que acaben formant part d'un bagatge.
Això es un exemple de la felicitat. Hi ha moments, èpoques de la nostra vida que han estat memorablement felices. Però queden relegades a la realitat del cada dia.
Es bo recordar que tenim capacitat per gaudir de la vida. Es que fins i tot jo ho faig, sinó, m'enfonsaria cada cop mes en l'abisme, i allà no em trobaria ni jo mateixa.
També hi ha qui viu en una constant insatisfacció...quan li diuen que en comptes del Japó hauria d'haver anat a la Xina. Uf... s'ha de valorar el que es té. No el que en teoria hauriem de tenir.
Us doneu conte que posem més enfassis els moments dolents que no pas als bons , encare que aquest , mirats fredament , siguin superiors els altres.A la vida hi ha de tot, pero es cert que els moments dolents persisteixen més a la memoria que els bons ,(els bons s´anyoren quant arriven els dolents, pero dels dolents no ens recordem quant tenim els bons).Potser seria un bon moment per reflexionar sobre aixó i començar a rebre el que la vida ens ofereix sence diferencia entre felicitat i desgracia, jo aposteria ,a priori, per bones experiencies que ens gratifican i males experiencies que ens ajuden a madurar i recorrer el camí que cada un te per endevant.
Un peto a tothom, i una caricia lleu a la resta.
Publicar un comentario