Siempre he sentido una profunda e irreverente admiración por ese entrañable personaje de Cuento de Navidad , ese cabrón sin sentimientos llamado Ebeneezer Scrooge, codicioso avaro que no sentía nada por nadie.Ese ser que al principio del cuento ves como algo que te repugna como persona, pero que a medida que avanzas en la historia , vas viendo el porque de su infelicidad. Uraño zarrapastroso, efecto secundario de esforzarse en ser un usurero sin corazón, refugiado en su codicia y ajeno a lo que le rodea, solitario y tacaño, lerdo en su trato con sus semejantes,inmutable a las penosas situaciones de sus alegados y siempre obsesionado con poseer.¿ Cuantos de esos conocemos por aquí, no?. Supongo que mi respeto por el personaje es que seguramente es mi contrario, nada que ver conmigo, por eso me ha atraído siempre.Es bien sabido que los contrarios se atraen, igual que los cerebrales atraen a los viscerales y viceversa.
Hace poco observando un cuadro de Felipe V, me vino a la cabeza la absurda idea que todos los hombres y mujeres que se inmortalizan en cuadros esplendidos, adornados con joyas de incalculable valor, al igual que los pintores que hacían sus autorretratos, poseían más de Narciso de lo que ellos pensaban, si es que pensaban, claro. ¡¡ Cerdos engreídos !!, ¿como podían dejar morir de hambre a sus semejantes y vivir en lujosos palacios, llenos de opulencia? , menudos cabronazos. Oscar Wilde ya se debió percatar de ello y los inmortalizo en su "Retrato de Dorian Gray",Aunque mirándolo bien , era el cuadro el que se quedaba con toda la mierda y no al revés, jejeje... Que se jodan.
Me alegro que estés de vuelta , gemelo cabezón, creo que vamos a repartir mucha caña a partir de ahora.
4 comentarios:
holaaa que tal ?
ya ha vuelto tu gemelito? bueno voy a seguir escuchando a alaska en tu blog
matanuskybesos
Sempre he pensat, mentida: fa poc temps que penso... que cada persona veu la realitat de forma diferent. Ni un fill de la gran puta és això per tothom, ni una bona persona és bona per tothom. M'he donat compte que depenent del meu estat d'ànim percebo a la gent d'una manera o d'una altre. I que si en la meva manera de mirar al món estic completament fixada en un aspecte en concret la meva visió serà distorsionada i serà com l'efecte d'una lupa, que el que està sota la lupa ho veure molt més gran... quan en realitat te el mateix tamany que les que resten fora de la lupa... aquest personatge: Ebenneezer de ben segur que dintre de la seva repugnancia com a persona tenia quelcom bó… i gràcies a Déu no en conec a gaires com aquest, i si els he conegut els he apartat de la meva vida tan ràpid com he pogut…
Pel que fa a Oscar Wilde, era un fora de sèrie, obsessionat amb la bellesa, més "maricón" que un palomo cojo... :-), un personatge excepcional.
Opulència? No critiquis l’opulència del nostres avantpassats si estem cometen els mateixos errors que ells. No t’has parat a pensar que les generacions futures criticaran la nostra opulencia? No et sembla criticable que en la societat actual MÉS DE MIG MÓN visqui per sota el llindar de la pobresa? Que encara hi hagui gent al món que mor de fam? A mi m’avergonya més la nostra manera de viure que no pas la dels monarques de temps remots.
Un petonet,
Susi
Que cargadito de razones está tu post, cuanto hijo de P... sin conciencia que hay suelto.
Yo no lo entiendo!!
Besos brujos cariño^^
Hala! molt bon escrit! tot i que no hi ha ningú del tot bo o del tot dolent! Si ens posesim a justificar...a tothom hauriem d'absoldre.
Vaig llegir fa temps la biografia de Gandhi, i la seva bondat a dins a casa deixava una mica de desitjar comparat a la que mostrava portes enfora.
Els grans dictadors o els monarques més absolutistes eren també persones, i segurament no tant indesitjables com ho eren en la seva faceta pública.
Els pols oposats s'atreuren, cert! però el sentit comú ens fa acostar als més propers, als més semblants. És que si no, acabes donant-te cops de cap contra la paret pensant..en què diantre estaria pensant!!
Per cert, escolta la cançó que he penjat en l'ultim escrit. És molt maca. De Luis Eduardo Aute.
Un petó i a cuidar-se, tu i el teu "germà bessó"...que efectivament, tothom té unà mena d'angel i dimoni a dins. No som netament angels, ni netament dimonis.
Publicar un comentario